dimarts, 8 d’octubre de 2013

I dò



Entre poc i massa. Sempre havia detestat la gent que es desplaça d´un lloc a un altre amb l´afany exclusiu de menjar, però cal reconèixer que a mida que passen els anys, i potser també per un cert defecte professional, viatjar menjant o menjar viatjant s´ha convertit gairebé en una qüestió d´estat.

Resulta impossible recórrer un lloc, sense acompanyar-ho pels aliments i el beure de la zona. Quin record tindriem de Portugal sense el bacallà, del Marroc sense un cous-cous o de Galícia sense una mariscada? Cap viatge  faria la mateixa olor ni tindria el mateix sabor, si no ho acompanyéssim amb la degustació autòctona corresponent. No heu tingut mai ganes de fotre-li una hòstia a algú que demana uns calamars a la romana en un asador del País Basc? o d´algú que en comptes d´embarcar el menjar de tornada, ho fa a l´anada per no sentir-se desamparat de fuet o de fabada durant el seu viatge d´una setmana? Jo si.

Tot això ho explico per una raó: tres emprenedores mallorquines han decidit montar un restaurant-botiga a Barcelona dedicada a la seva terra estimada. Fa un temps em van demanar la seva opinió per perfilar la carta, i quan vaig veure que no coneixia la majoria dels plats típics de sa illa, vaig decidir, aprofitant que havia d´anar a Mallorca, fer un recorregut gastronòmic per esvaïr amb molt de gust, tots els meus dubtes. Aquest bonic projecte amb encertat nom: i dò obrirà les seves portes molt en breu i la veritat és que pinta de meravella! Mentre el José Marrón Bauzà es carrega la cultura a través de la llengua, aquestes tres atrevides illenques exporten la seva cultura, en aquest cas gastronòmica, per mostrar als catalans la poc ortodoxa però deliciosa cuina de Mallorca.

Tot repassant la carta que tenien prevista, i seguint els consells d´on anar a prendre cadascun dels plats, vaig fer una entretinguda ruta per l´illa provant moltes coses de les quals destacaria  el conegudíssim variat del Bar Mingo de Manacor: una mena plat combinat comprimit fet a base de les especialitats de la casa com el frit, la sípia amb ceba, els xampinyons, les pilotes i la llengua. O el Celler de Sineu, un bon lloc on tastar un altre plat típic: el tumbet, una mena de samfaina fet a base de fines làmines de patata, albergínies i pebrot vermell. També a tenir en compte Can Pomar a Campos, una pastisseria més que típica on es pot degustar tot tipus de coques salades que en funció de la temporada pots tastar-les de trempó, de pebrot vermell, de julivert i tomàtiga de ramallet amb arengada, entre d´altres... Gran lloc també on provar panades i cocarrois (les tenen de carn, de mussola (peix), de verdures amb panses, de cebes, de pollastre) les coques dolces, o com no de les ensaïmades no només les llises i les de cabell d´àngel, també d´albercoc i de crema. Menció especial pels rubiols de cabell d´àngel i de confitura d´albercoc. Gairebé arreu de l´illa, i molt recomenable a l´hora d´esmorzar, pots prendre un bon pamboli, un llonguet  de formatge maonès, botifarró, camaiot, pernil, tonyina o sobrassada acompanyat d´olives i envinagrats. El de camaiot, una mena de bull blanc amb bastant sabor a fetge, per mi s´emporta el primer premi. Tirant de tòpics però, és impossible acabar aquest recorregut sense parlar de la sobrassada. No sé com carai ho fan: potser és el clima, la manera d´alimentar el bestiar, la forma natural d´assecar-les o per la barreja acurada del pebre i la sal, però quan la provo, només puc dir una cosa que se m´ha enganxat d´ells: "això és mel"!!!

Em frego les mans pensant en el moment que idò obri les seves portes per poder provar totes les coses que no vaig poder tastar en la meva darrera visita a la illa, i també per tornar a provar sabors que ja trobo a faltar... Estic segur que us anirà de conya! Molta sort!




entrepà de camaiot altament adictiu






panades i cocarrois

Cap comentari:

Publica un comentari