dijous, 9 de maig de 2013

catering Can Jubany

Sembla que no pugui ser però és: menjar bé en un gran banquet és possible.

Portava gairebé tota la vida creient que era pràcticament impossible menjar bé en un acte multitudinari, i  l´altre dia afortunadament se´m va desmuntar aquesta teoria. Fa uns dies vaig tenir la sort de formar part de la organització d´un event i vaig coincidir  amb els mestres de Can Jubany. No només vaig tenir la sort de provar les seves delícies, sinó que a més vaig poder comprovar quina és la seva manera de treballar, d´organitzar-se i de ser més que professionals. Realment aquesta experiència va ser immillorable per prendre notes de tot tipus.

El desembarcament del càtering ja va ser espectacular: van aterrar al local on es feia l´acte amb una naturalitat i rapidesa que espantava. Van distribur taules de treball i van convertir uns espai diàfans en unes cuines que milers de bars i restaurants voldrien tenir com a permanents. Es van reunir per decidir com serien els timings i gairebé sense ni adonar-me´n van començar els focs artificials.

Tot invitava a tastar-ho i en cap cas hi havia decepció: taules de formatge de tots tipus i codony perfectament ordenades i distribuïdes, unes sensacionals barretes cruixents de pernil ibèric (un entrepà de pernil ibèric invertit), uns mini fuets de la mida d´un dit índex perfectament col.locats en una estructura dissenyada per la ocasió, unes delicioses tapes de rosat-beef i tirabecs, l´steak-tàrtar més original que he vist mai: envoltat amb una "oblea" impresa i comestible, genial! Hi havia moltes coses que no apareixen fotografiades com un arròs d´espardenya que es sortia, o un chupa-chups de foie envoltat de xocolata blanca, però m´he d´agenollar cada vegada que recordo la que per mi des d´aquell dia, és la millor tapa que he pres a la vida: el mateix Nandu Jubany es va posar a la brasa a fer-ho. Potser estic obsessionat, però n´estic segur que ell mateix també n´està enamorat... Es tracta d´un "pinxo" de pop i papada confitada i salsada amb la reducció de la cocció del pop. Quan t´ho posaves a la boca notaves com es desfeien harmònicament els dos elements. Només d´explicar-ho torno a salibar!

Una altra cosa a destacar és el gin-tònic hidro: tot i que no soc un hooligan dels gin tònics convencionals, em va semblar la cosa més refrescant que he pres amb molt temps. El fet que sigui efímer (un cop fet dura uns minuts fins que es desfà) li dóna un punt encara més curiós. Cal dir també que veure com ho fan és espectacular.

A diferència del gin tònic hidro, que ja imaginava que havia de ser un regal pels sentits, vaig quedar impressionat i molt sorprés amb la síndria. Aparentment era un dau punxat a un pal sens mes. El fet és que aquest dau de síndria estava banyat amb sangria i espècies. El cert és que vaig sortir flotant de felicitat culinària. Chapeau Jubany!









taula de formatges i codony

barretes cruixent de pernil ibèric
mini fuets amb estructura

tapes de roast beef i tirabecs

la millor tapa del món! pop i papada confitada

gintònic hydro



síndria "escarchada" a la sangria amb espècies



Cap comentari:

Publica un comentari