dilluns, 8 d’abril del 2013

carxofes amb favetes i menta

Ja queda ben poc per què s´acabi la gloriosa temporada de carxofes. 

Abans de deixar-la enrere, m´agrada recordar moments carxofaires gloriosos... 
Aquest és un moment històric: la coincidència de les carxofes i les faves. Important tenir en compte que les faves siguin de les primeres, ben petitetes. A mida que passen les setmanes sembla que hagin pres anabolitzants i no son ni de bon tros tan bones. Desgranar faves no és tan viciós i agraït com fer-ho amb pèsols. De tota manera, a no ser que hagis de fer menjar per un regiment, no calen massa faves. Hi ha favetes de pot bastant correctes, però és sempre aconsellable aprofitar que és temporada. Potser algun dia ens estirarem els cabells d' haver triat un pot en comptes d´una baina majestuosa. 






CARXOFES AMB FAVETES I MENTA (4 persones)
  • 10-12 carxofes
  • 300 g de faves (el doble si estan a la seva vaina y les treus tu)
  • 1 branca  de menta
  • 50 g de pernil ibèric
  • Oli d' oliva suau
  • Sal 

El procés és ben senzill: 
1.- pulir bé les carxofes, lliurar-les dels pèls, tallar-les a quarts i passar-los inmediatament a una cassola amb tres dits de oli d´oliva suau
2.- afegir les faves i quatre fulles (senceres) de menta. Coure a foc mínim durant uns 45 minuts procurant que no perdi la seva rigidesa. Deixar refredar (fins aqui es pot fer amb antelació)
3.- picar la resta de la menta fins aconseguir quatre culleradetes
4.- just abans de menjar, escórrer  les carxofes i les faves, llençar les fulles de menta que hem utilitzat per la cocció i reservar l'oli per altres preparacions. En una paella saltejar els encenalls de pernil, reservar i a continuació daurar les carxofes i les faves a la mateixa paella ben calenta. Servir amb escames de sal per sobre, els encenalls de pernil i la menta picada.

dimarts, 22 de gener del 2013

les carxofes (d´octubre a abril)


Sempre m´ha agradat pensar en el primer que va decidir que allò, no només era comestible sinó que també era exquisit. Diuen que els primers en descubrir-ho van ser els grecs i posteriorment (com no), els romans, però estic segur que va ser molt abans, quan una cabra egípcia enfilada al capdamunt d´un turó pelat amb només un matoll verd, morta de gana, va provar-la en cru, i va comprovar que era amarga i aspra. Després d´aquesta pèssima experiència va recomanar a les següents generacions de cabres egípcies que evitéssin aquella mena de bola verda amb pètals punxeguts. Però el més interessant és: qui ho va cuinar per primer cop? com ho va fer? ho va pulir? ho va bullir? Aquesta forma de flor extranya sense explotar no invita molt a tastar-la a priori, però l´il.luminat o l´afamat que va començar, mereix tots els meus respectes.

Afortunadament avui tenim a la nostra disposició infinitat de receptes i formules per assaborir aquesta verdura exquisita, assequible i molt efectiva. Fins i tot el nom és bonic: carxofa del meu cor!